ANÀLISI DEL PLA DE BOLONYA I DELS FUTURS GRAUS A ESPANYA

· Reial Decret (Ministeri d’Educació i Ciència)

Resum dels seus continguts principals:

El primer objectiu d’aquesta nova fase educativa a la universitat és el foment de la mobilitats dels estudiants per Europa, i sobretot per Espanya.
Els nous plans d’estudis seran elaborats per les universitats. Aquestes, doncs, tindran autonomia.
Els nous plans d’estudis han d’enfocar-se a una professionalització dels estudiants, sense oblidar els continguts ni les hores lectives. Els alumnes hauran de dedicar molt més temps a la carrera que fins ara.
A partir del 2010, cap titulació podrà ser ofertada com a llicenciatura o diplomatura. Totes les ensenyances hauran d’estar adaptades a la nova estructura (graus).
Hi haurà tres cicles: Grau, Màster i Doctorat. El Grau tindrà la finalitat de donar una formació general, el Màster una formació especialitzada i orientada al món professional, i el Doctorat donarà una formació avançada en tècniques d’investigació.
Els plans d’estudis tindran 240 crèdits ECTS (crèdits europeus), composats per formació teòrica i pràctica (coneixement bàsic de la branca cursada, matèries obligatòries i optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de final de grau o d’altres activitats formatives). El Grau acabarà amb la realització d’un treball de final de grau.
La universitat elaborarà els nous plans d’estudis. Després els enviarà al Consell d’Universitats, i aquest els farà arribar a l’ANECA (formada per experts d’àmbits acadèmic i professional del títol corresponent), que evaluarà els plans d’estudis. Posteriorment, els retornarà al Consell d’Universitats, amb una evaluació favorable o desfavorable. Llavors, en funció del dictamen de l’ANECA, el Consell d’Universitats aprovarà un informe favorable o desfavorable i ho farà saber al Ministeri d’Educació i Ciència, a la CC.AA. i a la Universitat pertinent.

Valoracions que diferents rectors, catedràtics i professors fan sobre el procés de Bolonya:

· Carlos Berzosa: rector de la U. Complutense de Madrid

Alguns estudiants expressen la seva preocupació que Bolonya representa una contribució a la privatització i mercantilització de la universitat pública, degrada els títols universitaris i que vol supeditar la universitat a l’interès exclusiu del mercat. A més, la universitat no és una escola de formació professional en la que hagin de predominar les ensenyances basades en les capacitats i habilitats, sinó que també ha de transmetre coneixement, reflexió i pensament, debat i crítica, i ha de ser un lloc per a la investigació i la discussió dels problemes de la nostra societat.
Però Bolonya només és un manifest fundacional, que vol incentivar la mobilitat i la validació de títols a nivell europeu. És una oportunitat per la construcció d’una Europa no només de mercat i de moneda, sinó també de ciutadans.
Els seus detractors, però, assenyalen uns perills que són reals, tot i que més que culpar Bolonya, el problema és la manera com es vol aplicar.
Per exemple, la ANECA inquieta rectors, degans i professors. S’ha tornat a caure en el parany de la burocràcia, tot sol·licitant dades absurdes, algunes d’elles que fins i tot van contra l’autonomia universitària, en comptes de preocupar-se pel que ha de ser l’essència d’un pla d’estudis. Els professors poden discutir amb els estudiants com tirar endavant aquest procés o poden explicar-los el que inevitablement es farà.

Resum de l'article que va escriure al diari EL PAÍS el 09/07/08

· Hèctor López Bofill: professor de dret de la UPF

El principal problema de Bolonya és que es vol aplicar sense recursos, sense diners, quan una aplicació plenament efectiva augmentaria un 40% els recursos a destinar. Els catedràtics no poden dedicar-se a la investigació, i a més, a innovar maneres d’ensenyar, mantenint un nivell de qualitat educatiu alt, corregint pràctiques, o essent monitors dels alumnes. No poden tenir incentius perquè els seus sous seran els mateixos, però amb un nivell de feina molt més elevat. Així, un gruix important de feina recaurà en professors joves, sovint becaris mileuristes, cosa que consolidarà la precarització laboral i la disminució de la qualitat docent (que només es podria mantenir si existís molt bona voluntat entre el professorat, el qual no evitaria de tota manera que dediqués menys temps a la investigació).
A més, la falta de finançament comporta més burocràcia, per tal de buscar nous ingressos.

Resum de l'article que va escriure al diari AVUI el 14/08/08

D

· Imma Tubella: rectora de la Universitat Oberta de Catalunya

El pla de Bolonya té una veritable intenció d’encoratjar la mobilitat europea entre els universitaris, incentivada també per l’equivalència dels crèdits europeus ECTS. A més, Bolonya atorga autonomia a les universitats, llibertat de càtedra, llibertat d’investigació i llibertat de formació.
Ara bé, a l’Estat espanyol s’han pres decisions que l’allunyen d’Europa, com és el fet de fixar els graus en 240 crèdits (4 anys), en comptes de 180 (3 anys), tal i com s’aplicarà a la majoria de països europeus i tal i com es demandava per part de la majoria d’universitats catalanes.
I per altra banda, falta valor per defensar davant les institucions aspectes com el finançament, la governabilitat, l’eficiència i la precarietat laboral dels nostres investigadors, professorat i becaris. I finalment, les autoritats haurien d’abandonar la idea que el cost de Bolonya és zero, perquè no és així. Això tampoc vol dir, però, que el cost de les matrícules hagi de ser més car.

Resum de l'article que va escriure al diari EL PERIÓDICO el 14/05/08

Benvinguda de la PEF

Benvingut al bloc de la Plataforma d'estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Segurament la majoria dels qui estigueu llegint aquestes paraules ja coneixeu la PEF; per als que no, us podem dir que som un grup d'estudiants que tenim interès en participar en tot allò que és la facultat, en no ser estricta, única i exclusivament joves que anem a classe. La facultat patia un rovellament en l'àmbit de la participació o acció dels estudiants, agreujat per la capitalització de protagonisme del moviment assembleari que representava uns interessos i una ideologia molt concreta i sectària. En aquesta situació vàrem crear la PEF, una plataforma, les sigles de la qual podien englobar a tothom.

Volem que efectueu les vostres demandes, suggeriments, consultes. La participació dels estudiants fa temps que és escarransida i ha de ser clau a partir d'ara. Perquè, junts, podem fer més, podem defensar els nostres drets com a estudiants amb més integritat i contundència.

Volem una universitat pública i de qualitat, volem que algun dia tots els joves hi puguin accedir independentment del seu estatus social, volem una universitat que s'encarregui de formar persones i no mercaderies. Tot això, sense violència, ni pintades, ni política de cadires buides, és el que nosaltres volem defensar. És hora que els estudiants vagin tots a una, independentment de la seva ideologia o manera de pensar, per defensar un objectiu comú: els interessos dels estudiants i de la nostra universitat com a eina pública i de formació intel·lectual i social.

Comptem amb tots vosaltres!!

Portem des de juliol treballant en la millora dels plans d'estudi que el deganat pensa aprovar. Podríem no haver fet res o intentar bloquejar el procés, però vam considerar que el millor era donar la nostra opinió del que havien estat els plans anteriors, en gran mesura desorganitzats i lamentables i fer propostes per a què com a mínim aquesta deplorable situació no es tornés a repetir.

Sabem que molts de vosaltres haguessiu preferit rebre informació i donar el vostre punt de vista molt abans, però el deganat va voler, per falta de temps, realitzar part important d'aquest procés durant el període estiuenc, la qual cosa ha impedit una participació més activa de l'alumnat.

Malgrat tot, i assumint aquesta realitat, us proposem que doneu la vostra opinió sobre el que més avall us hem exposat, els nous plans d'estudis.

El procés d’elaboració del nou Grau de Ciències Polítiques

Des del juliol i fins al setembre ha tingut lloc el procés d’elaboració del grau de Ciències Polítiques. La comissió que s’encarrega d’elaborar els nous plans d’estudis ja estava en funcionament abans de l’arribada dels alumnes a la Junta de la Facultat i a les respectives comissions. Tot i així, a partir d’aquest moment, els estudiants de la PEF hem participat a les comissions sobre l’elaboració dels plans d’estudis nous. I voldríem explicar als estudiants què ha donat de sí el procés del grau de Polítiques. Volem afirmar que el procés ha estat obert, els estudiants de la Junta hem pogut participar activament i hem fet propostes. És per això que grau de Polítiques que es pretén aprovar a la Junta de la Facultat ha sofert algunes modificacions des del moment de l’arribada de la PEF a la seva comissió i creiem fermament que s’han produït millores significatives.

Primerament, hem d’assenyalar quines modificacions s’han produït per al primer any. Per exemple, l’assignatura d’Història Contemporània s’ha substituït per la de Política i Món Contemporani, de caràcter semestral, i que serà molt similar a l’assignatura existent anteriorment, però molt més centrada en la política, i no tant en economia com havia succeït en alguns casos els darrers anys. A més, serà impartida pel Departament de Ciència Política en detriment del d’Història, per com hem dit poder emfatitzar en la història política.
L’assignatura sobre Dret passarà simplement d’impartir-se al segon any a primer, ja que es considera com una assignatura de caire molt general i l’objectiu del primer curs és precisament impartir unes matèries genèriques per donar entrada a l’alumnat a un món més específic a partir del segon curs. D’altra banda, s’han eliminat les assignatures de Fonaments Matemàtics i Estadístics, així com Pràctiques Instrumentals I i II. Aquestes matèries havien patit crítiques per part dels estudiants i és per això que creiem que és positiva la seva supressió de la carrera. Anglès passarà també a impartir-se a primer any en comptes del segon.

A segon curs s’impartirà Política Espanyola, una assignatura anual que fins ara s’impartia semestralment, la primera part a primer i la segona a tercer. Pensament Polític passarà a ser assignatura anual en comptes de semestral, ja que englobarà la que fins ara era Teoria Política I. Ciències de l’Administració se sotmet simplement a un canvi de nomenclatura per dir-se Administració i Polítiques Públiques. A més, se suprimirà Pràctiques Instrumentals III i Demografia, i es crearà una assignatura anual de Metodologia de l'Anàlisi Polític, que posarà les bases per aprendre a realitzar investigacions.

Ja a tercer, algunes assignatures s’han suprimit, se’n han creat d’altres i s’han traslladat algunes a quart, com a optatives. Potser el canvi més transcendental és l’aparició de Política Comparada II, fins ara com a optativa a quart, i que tracta els EE.UU., Rússia, Amèrica Llatina i Orient (Política Comparada I se centra més en els països de la Unió Europea). Una altra novetat a destacar és el fet que hi haurà 12 crèdits de optatius a cursar a tercer, el qual pot permetre fer les pràctiques aquest mateix curs per a la gent que així ho desitgi (o assignatures optatives).

A quart totes les assignatures seran optatives tret del treball de final de grau, que serà obligatori. Es mantindran els tres itineraris que hi havia fins ara, amb algunes novetats en relació a assignatures. L’alumne, però, tindrà un ventall de matèries a escollir molt més elevat que l’actual. Veiem de rebut, també, posar de relleu que hem aconseguit que s'imparteixi una nova assignatura que consideràvem molt important com és la de Política Catalana, que es cursarà com a obligatòria de menció d'anàlisi polític.

Així, volem reivindicar des de la PEF que aquest nou pla d’estudis és millor que l’existent ara mateix, amb noves assignatures teòriques, la supressió d’algunes de pràctiques que només anaven dirigides a la professionalització dels estudiants tot deixant de banda la importància del contingut teòric d’una carrera com aquesta i també l’eliminació d’algunes matèries que no havien donat el resultat esperat i que havien rebut queixes de l’estudiant.

Tenim diverses assignatures de dret, d’economia, d’història, d’investigació, i evidentment, de Ciència Política, Gestió Pública i Relacions Internacionals. Les assignatures semestrals constaran de 6 crèdits i les anuals de 12. A primer any, el contingut de la carrera serà més genèric, a segon i tercer més específic, i a quart cada alumne podrà triar l’itinerari concret desitjat (per obtenir una menció, caldrà cursar quatre assignatures obligatòries de dita menció i una d’optativa d’aquesta), o bé el general, a més de l’opció de fer Minors.

Les pràctiques a empreses passaran a ser optatives, mentre que l’opció d’anar d’Erasmus o qualsevol altra programa de mobilitat hi continuarà essent com fins ara. També és important posar de relleu que les assignatures de lliure elecció desapareixen (la llei estatal hi obliga) a canvi de més matèries optatives relaciones amb la carrera.

El nou grau apareix amb una reducció de les assignatures que tendeixen exclusivament a professionalitzar als alumnes, en benefici d’un increment del pes d’assignatures teòriques. Aquest fet és molt important, perquè alguns alumnes temien la possibilitat que la nova carrera optés per augmentar la professionalització (el qual podríem anomenar “privatització”) i descuidés els altres objectius que ha de tenir una universitat pública i de qualitat. Doncs cal deixar clar que la PEF hem aconseguit que això no passi, tot el contrari. També gràcies a això, les competències que adquireixin els alumnes al final de la carrera seran molt millors que les actuals.
Evidentment, els alumnes tenen altres queixes i demandes, i donar-hi resposta haurà de ser la feina de la Comissió d’Ordenació Acadèmica. La Comissió de Polítiques només tenia la funció d’elaborar el nou pla d’estudis, no pas la seva metodologia, que serà discutida com ja hem dit a Ordenació Acadèmica. Però en relació a l’elaboració d’aquest nou pla, creiem sincerament que en podem fer una valoració força positiva.

Convidem a que l’alumnat compari el pla d’estudis actual amb el futur i a que comprovi que existeixen unes millores substancials.

El pla d’estudis actual el trobareu, com segur ja sabeu, a l’Agenda de l’Estudiant d’enguany (i a la dels darrers anys), mentre que aquí us deixem el pla d’estudis nou que hauríem de cursar futurament si fos aprovat a la Junta de la Facultat.

Assignatures del nou pla d'estudis de Polítiques

CURS	ASIGNATURA	ECTS	tipo
1º	Ciencia política	12	OB
	Sociología	12	OB
	Economía política	12	OB
	Inglés	12	OB
	Fundamentos del Derecho Público	6	OB
	Política y mundo contemporáneo	6	OB
	Primero total	60
2º	Pensamiento político	12	OB
	Política española	12	OB
	Relaciones Internacionales	12	OB
	Administración y políticas públicas	12	OB
	Metodología del análisis político	12	OB
	Segundo total	60
3º	Comportamiento Político	6	OB
	Sistema Internacional Contemporáneo	6	OB
	Gestión Pública	6	OB
	Instituciones y Política de la Unión Europea	6	OB
	Política Comparada I	6	OB
	Política Comparada II	6	OB
	Política económica y Economía del Sector Público	6	OB
	Técnicas de Investigación	6	OB
	Asignaturas optativas	12	OT
	Tercero total	60
4º	Trabajo de Final de Grado (TFG)	6	OB
	CRÉDITOS OPTATIVOS	54	OT
	Cuarto total	60
TOTAL GRADO		240

Assigantures optatives del Grau de Polítiques

ASIGNATURAS OPTATIVAS DE GRADO (1)
Asignatura	Carácter	Créditos ECTS
Partidos	Oblig. de mención – A. Político	6
Teoría política	Oblig. de mención – A. Político	6
Política catalana	Oblig. de mención – A. Político	6
Análisis electoral	Oblig. de mención – A. Político	6
Política comparada III	Opt. De mención – A. Político	6
Comunicación y opinión pública	Opt. De mención – A. Político	6
Grupos de interés y movimientos sociales	Opt. De mención – A. Político	6
Derecho constitucional	Opt. De mención – A. Político	6
Gobierno local	Oblig. de mención – GAPP	6
Análisis de las políticas públicas	Oblig. de mención – GAPP	6
Evaluación de la gestión pública	Oblig. de mención – GAPP	6
Gobierno multinivel	Oblig. de mención – GAPP	6
Políticas comunitarias	Opt. De mención – GAPP	6
Derecho administrativo	Opt. De mención – GAPP	6
Finanzas públicas	Opt. De mención – GAPP	6
Negociación de intervenciones públicas	Opt. De mención – GAPP	6
Teoría de las relaciones internacionales	Oblig. de mención – RRII	6
Política internacional europea	Oblig. de mención – RRII	6
Análisis y resolución de conflictos	Oblig. de mención – RRII	6
Política exterior española	Oblig. de mención – RRII	6
Análisis de políticas exteriores	Opt. De mención – RRII	6
Derecho internacional público	Opt. De mención – RRII	6
Organizaciones internacionales	Opt. De mención – RRII	6
Problemas actuales de las relaciones internacionales	Opt. De mención – RRII	6
Habilidades profesionales	Optativa de grado	6
Demografía	Optativa de grado	6
Técnicas multivariantes de investigación política	Optativa de grado	6
Técnicas cualitativas de investigación política	Optativa de grado	6
Economía y comercio internacional	Optativa de grado	6
Economía española	Optativa de grado	6
Actividades culturales, deportivas, otras UAB	Optativa de grado	6
Prácticas profesionales	Optativa de grado	12
Estancia en otra universidad (“Erasmus” o cualquier otro programa de movilidad)	Optativa de grado	12
(1) Cada estudiante podrá escoger cualquiera de estas asignaturas, sabiendo que, para tener una mención (30 ECTS), tendrá que cursar las cuatro asignaturas de la mención (Análisis político, Gestión y Análisis de las Políticas Públicas, Relaciones Internacionales) y una de las cuatro optativas de la mención.

El procés d’elaboració del nou Grau de Sociologia

A partir de la constitució de la nova junta, els membres de la plataforma d’estudiants es van afegir a la comissió que s’encarregava de l’elaboració del nou grau de Sociologia amb consultes permanents amb el professorat docent. A part de la participació dels estudiants, la comissió per a l’elaboració del grau ha comptat amb la participació dels diversos departaments que imparteixen docència a la facultat, amb òrgans com el Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Ciències Polítiques i Sociologia, l’Associació Catalana de Sociologia i convidats Focus Group UAB sobre serveis educatius i formatius. Cal dir que quan els estudiants es van incorporar a aquesta comissió el grau de sociologia ja estava prou avançat en la seva elaboració.

El nou grau constarà de 240 crèdits, amb una distribució de 60 crèdits per any, cosa que provoca un descongestió d’assignatures a cursos com segon i tercer (78 i 81 crèdits respectivament en el pla anterior). A més, a proposta dels estudiants s’ha mantingut la proporció d’assignatures de caire teòric front aquelles assignatures pràctiques (Tècniques d’investigació, Pràctiques Instrumentals...) a més, moltes d’aquestes han estat eliminades i reestructurades en noves assignatures, com Metodologia i Disseny de la Investigació (primer curs), Mètodes Quantitatius i Qualitatius de la Investigació i Gestió de Projectes d’Intervenció Social (segon curs) substituint el cúmul d’assignatures que formaven Fonaments Matemàtics i Estadístics, Pràctiques Instrumentals (I, II, III) i Tècniques d’investigació (I, II) amb el seu respectiu temari. Per tant, les assignatures instrumentals es veuen proporcionalment reduïdes al nou grau, cosa que permet a l’alumnat adquirir un corpus teòric davant la figura de la professionalització de la carrera (veure pla d’estudis).

També s’han vist modificades les mencions en el nou grau, les quals passen a ser reconegudes oficialment en el títol. Malauradament, aquestes especialitzacions han estat reduïdes a dues mencions tot i el posicionament dels i les estudiants de la plataforma en mantenir una oferta de mencions que garantissin la qualitat d’ensenyament de la UAB. Aquestes mencions passen a ser la de Cultura, àmpliament demandada pels estudiants de Sociologia i amb escasses modificacions reorganitzatives, i la de Polítiques Laborals i Socials, resultat de la fusió entre les mencions de Polítiques Socials i Treball i Organització. De forma consensuada s’ha optat per la unió d’aquestes dues mencions degut al paral·lelisme de molts dels continguts d’ambdues mencions i a la seva falta de demanda per part dels i les estudiants, cosa que generava una incapacitat per impartir moltes de les assignatures en ambdues mencions.

Per al reconeixement de cadascuna de les especialitzacions s’hauran de cursar 30 crèdits a cada itinerari. Clar està que l’alumnat també podrà continuar cursant itinerari lliure entre ambdues mencions.

Un altre dels canvis més significatius és l‘incorporació del treball fi de grau. En aquesta assignatura l’alumnat haurà d’elaborar una recerca acadèmica i defensar-la davant d’un tribunal. L’article en qüestió haurà de constar aproximadament de 20-25 pàgines i estarà orientat per un professor docent. A més, la matriculació d’aquesta assignatura haurà de ser en l’últim any de carrera i el treball elaborat haurà d’estar relacionat amb alguna matèria tractada al llarg de la carrera. Cal dir que aquest punt ha estat poc negociat perquè era una condició sine quan non en l’elaboració del grau.

Per tant, a partir d’ara les carreres de sociologia i polítiques deixaran de compartir el primer any a primer i moltes de les assignatures de la carrera de sociologia han vist canviada la seva nomenclatura respecte al pla anterior i redistribuïda la matèria pertinent (cosa que suposa una millora en la seva estructuració), com per exemple l’Anglès, que passa a ser una matèria de primer any en comptes de cursar-la al segon curs. Per últim cal dir que la obligatorietat de cursar assignatures de lliure elecció ha estat eliminada, ja que tenia un pes de 36 crèdits en el pla docent anterior i provocava una prolongació dels estudis. A més, les pràctiques externes de quart any passen a ser optatives, això vol dir que aquell alumne que decideixi no cursar el pràcticum podrà cursar un parell d’assignatures teòriques optatives.

Quina feina ens queda per fer?

Tot i l’acceptació de moltes de les nostres propostes com a estudiants, el nou grau de Sociologia no garanteix que es mantingui la convocatòria de Setembre, ja que aquesta decisió depèn directament del deganat. Com a col·lectiu d’estudiants exigirem un quòrum entre professors i alumnes per a que es mantingui la repesca de Setembre, ja que moltes convocatòries es poden contraposar i obligar a l’alumne a repetir. Per tant, forma part del dret dels estudiants organitzar-se les convocatòries perquè aquestes continuen tenint un pes rellevant dins de l’assignatura.

Òbviament també estem oberts a totes les propostes que ens feu arribar respecte al pla i l’informe de la comissió, que us facilitem en aquest blog en format digital. També volem agrair totes les propostes que molts dels estudiants ens han fet arribar i el vostre interès pel seguiment d’aquest procés. Estem oberts a qualsevol consulta i disposats a resoldre qualsevol de les vostres preguntes.

Assignatures del nou pla d'estudis de Sociologia

Primer curs Sociologia

Assignatura	Caràcter	Crèdits
Fundamentos de sociología	OB	12
Ciencia política	OB	12
Economía política	OB	12
Inglés para las ciencias sociales	OB	12
Historia contemporánea	OB	6
Metodología y diseño de la investigación	OB	6

Total primer curs 60 crèdits

Segon curs

Métodos cuantitativos de investigación I	OB	9
Métodos cualitativos de investigación II	OB	9
Pensamiento sociológico contemporáneo	OB	6
La acción y la interacción social	OB	6
Las clases sociales y la estratificación	OB	6
Gestión de proyectos de intervención social I	OB	6
Las normas sociales, el poder y el conflicto	OB	6
El género y la etnicidad	OB	6
Gestión de proyectos de intervención social II	OB	6

Total segon curs 60 crèdits

Tercer curs

El cambio social y la globalización	OB	6
Análisis multivariados	OB	6
Sociología de la educación	OB	6
Sociología de la religión	OB	6
Epistemología de las ciencias sociales	OB	6
Análisis cualitativo	OB	6
Sociología del trabajo	OB	6
Sociología ambiental	OB	6
Política social, familia y migraciones	OB	12

Total tercer curs 60 crèdits

Quart curs

Trabajo de fin de grado	OB	9
Prácticas externas	OT	12
Antropología social	OT	9
Demografía y análisis demográfico	OT	9
Género, trabajo doméstico y vida cotidiana	OT	9
Análisis de las organizaciones religiosas	OT	6
Sociología de la cultura y de la comunicación	OT	6
Sociología del conocimiento	OT	3
Relaciones laborales	OT	6
Sociología de las organizaciones	OT	3
Sociología de la empresa	OT	6
Política educativa	OT	6
Escuela y territorio	OT	3
Desarrollo local, consumo y sostenibilidad	OT	6
Economía de las Políticas Sociales	OT	3

Total quart curs 60 crèdits